El camp dels “culers”

Avui és 14 de març i el santoral  catòlic celebra:

-Sants: Alexandre, Llàtzer i Llobí.

-Santes: Matilde i Paulina de Fulda.

Naturalment, per molts anys.

Després de 10 anys de vagar de lloguer per diferents camps per poder jugar els partits (el del Velòdrom de la Bonanova, del Casanoves, de la carretera d'Horta, del carrer Muntaner i de la Plaça d'Armes), el president del Barça, Joan Gamper, va decidir la consolidació del Club de futbol comprant un camp propi el 1909.

El 14 de març de 1909 es va inaugurar sense cap acte especial el Camp del carrer Indústria (actualment carrer París de Barcelona) que va ser batejat popularment amb el nom de L'Escopidora per les seves reduïdes dimensions.

En aquest camp va ser on es va iniciar la primera època daurada del F.C. Barcelona. Es va produir un important salt en la qualitat de l'equip, gràcies als fitxatges de diversos jugadors de renom a l'època, com Samitier, Alcántara, Emilio Sagi i Ricardo Zamora sota els pals, entre d'altres.

Els seguidors blaugranes omplien del tot el camp cada diumenge per presenciar l'equip a les Copes de Catalunya i Espanya. Hi anaven tants espectadors, que molts s’havien d'asseure a la barana de la tribuna, de manera que els transeünts que passejaven pels voltants de l'estadi durant el partit, només veien els culs del públic, cosa que va fer que als seguidors del F.C. Barcelona se’ls anomenés “culers”, definició que ha arribat fins als nostres dies.