D'un gran mal en surt un gran bé

 Avui és 11 de març i el santoral  catòlic celebra:

-Santes: Àurea de Sant Millan.

-Sants: Benet, Constatí, Domingo, Oengo, Pioni, Sofroni, Vicens i Vidicià.

Naturalment, per molts anys.

L’11 de març de 2020 l’Organització Mundial de la Salut va declarar que la COVID-19 (Coronavirus) era una pandèmia.

Una pandèmia (expressió que significa ‘tot el poble’) és una malaltia que s'estén a molts països i continents, supera el nombre de casos esperats i persisteix en el temps. Ataca gairebé tots els individus a escala mundial. Una malaltia o afecció, pel fet d'estar estesa o de causar moltes morts no és una pandèmia si no és que té caràcter infecciós. Per exemple, el càncer és responsable de moltes morts, però no es considera una pandèmia perquè la malaltia no s’encomana ni tampoc no és infecciosa. A la història, la humanitat ha patit diverses pandèmies. La més severa va ser la Pesta Negra (també coneguda com La Pesta), que va matar aproximadament entre 75 i 200 milions de persones al segle XIV.

Giovanni Boccaccio, però, va ser un escriptor que d’aquell gran mal en va saber treure un gran bé, la seva obre “El Decameró”. És un recull de 100 contes de tota mena i també un testimoni del fer de la societat de l’època davant la malaltia.

L'obra comença amb 7 noies benestants que, havent perdut pares i parents per la Pesta, es troben en una església on, amb tres joves amics que també hi arriben, decideixen fugir de la malaltia refugiant-se en una casa al camp. Allà, cada dia cadascú hi explica un conte, durant els deu dies que s’hi queden, 100 al cap d’avall (d’aquí li ve el nom a l’obra, “El Decameró”, ve a significar 10 per 10, que són 100).