Un “immortal”

 Avui és 27 de febrer i el santoral catòlic celebra:

-Santes: Honorina i Anna Line i companys.

-Sants: Balbomer, Basili, Besa, Euno, Hipòlit i Gabriel de la Dolorosa.

Naturalment, per molts anys.

El comte de Saint Germain va ser un personatge estrany. Ningú sap quan va néixer ni on però s'afirma que va morir el 27 de febrer de 1784 al castell d'Eckenförde... encara que també es dubta de la veracitat del seu nom i hi ha qui creu en la seva immortalitat. Les primeres mencions que es troben d’ell són de 1740. Aleshores deuria tenir uns 30 anys.

A Viena diuen que va ser capaç de guarir miraculosament un mariscal francès i a París es va començar a gestar la seva llegenda. Saint Germain afirma haver conegut una anciana comtessa quan era una jove, cosa que donava a entendre que el comte tenia més de cent anys, quan només aparentava uns 40. “Jo sóc molt vell”, va assenyalar somrient. Afirmava que quan va conèixer Jesucrist, ja es va imaginar que acabaria malament. Es va convertir en tota una llegenda urbana de l'època i van començar a córrer tota mena de rumors al seu voltant, entre ells, que havia estat present, fins i tot, a les festes dels casaments de Canà.

La llegenda del comte “immortal” el va sobreviure. En aquests dos últims segles nombrosos il·luminats han afirmat haver-lo vist ben viu. La misteriosa vida de Saint Germain el va convertir en objecte gairebé de culte de tota mena de teòsofs i ocultistes, que n'han arribat a dir que en realitat era el mític Jueu Errant o Merlín.

Riu-te’n d’en Matusalem.