Un fòssil vivent!

Avui és 24 de febrer i el santoral catòlic celebra:

-Sants: Modest, Sergi, Etelbert, Eveci i Pere Palatí.

Naturalment, per molts anys.

El 24 de febrer de 1907, a East London, Sud-àfrìca, Marjorie Courtenay-Latimer, naturalista, conservadora de museu i descobridora del celacant... Bé, per ser més exactes, hauríem de dir que va descobrir que el celacant no s’havia extingit.

El celacant és un peix del qual se’n sabia l’existència a través de la troballa de fòssils. Es veu que van aparèixer fa una 400 milions d’anys i es pensava que s’havia extingit fa una 65 o 66 milions d’anys, igual que els dinosaures. La sorpresa de saber que encara era una espècie viva va ser molt gran.

La descobridora era la conservadora d'un museu i inspeccionava les captures per veure espècimens inusuals. El 1938, en donar un cop d'ull a les captures d'un petit vaixell que havia estat pescant taurons a la vora del riu Chalumna, va veure un peix blau entre la captura. Se’l va emportar al museu per descobrir quina mena de peix era. Quan va veure que no el podia identificar a cap llibre, va contactar amb el seu amic, el professor James Leonard Brierley Smith, però no hi era. Incapaç de conservar el peix, el va fer dissecar. Quan aquell professor va tornar, immediatament es va adonar que era un celacant, només conegut al registre fòssil. El varen batejar amb els noms d’ella i del riu un el varen pescar, es diu “Latimeria chalumnae”.

Després es va saber que el celacant també viu a altres rius del món. Pot arribar a pesar una 80Kg., més que espines té ossos, disposa d’uns semi-pulmons i una gran mucositat a tot el cos que fa que pugui sobreviure en èpoques de sequera. Els pescadors, cada vegada que en capturaven, els tornaven a l’aigua perquè es veu que tenen mal gust... Ves que no sigui per això que l’espècie encara és viva