Novel·lista o científic?

Avui és 8 de febrer i el santoral catòlic celebra:

-Sants:  Jeroni, Honorat, Jovenci, Lacut, Niceci, Pau i Esteve de Grandmont.

-Santes: Cointa i Josefina Bakhita. 

Naturalment, per molts anys.

El 8 de febrer de 1828, a la ciutat francesa de Nantes hi va néixer en Jules Gabriel Verne, novel·lista francès de ciència ficció.

De la seva col·laboració, de ben jove, amb l'editor Pierre-Jules Hetzel en va sortir la creació de “Viatges extraordinaris”, una popular sèrie de novel·les d'aventures escrupolosament documentades i visionàries entre les quals s'incloïen les famoses “De la Terra a la Lluna”, “Vint mil llegües de viatge submarí”, “La volta al món en vuitanta dies” i “L'illa misteriosa”. És un dels escriptors més importants de tot Europa i des del 1979 és el segon autor més traduït al món, després d'Agatha Christie.

Encara que molts el consideren pare de la ciència ficció, ell realment mai no va voler cultivar aquest gènere. Verne volia ser autor de literatura científica per fer arribar al públic els nous coneixements científics i les admirables aplicacions tècniques. En aquesta tasca divulgativa va arribar a anticipar amb gran encert troballes científiques i invents que sorprendrien el món molt de temps després de la seva mort. Algunes de les anticipacions que trobem a l'obra de Verne són: armes de destrucció massiva, l'helicòpter, naus espacials, grans transatlàntics, nines parlants, motors d'explosió, submarí, motors elèctrics, ascensor i fins i tot internet.

El més sorprenent és saber que, tot i que amb les seves novel·les es viatja per tot el món, ell mai va sortir de França.