La fi del món (?)

 Avui és 1 de febrer i el santoral catòlic celebra:

-Sants:  Agripà, Cecili, Joan, Pau, Raul, Sever, Sigebert, Trifó, Urs i Paul Trois Chateau.

-Santes:  Viridiana i Bígida d’Irlanda.

Naturalment, per molts anys.

El dia 1 de febrer de 1524, uns 20.000 londinencs varen abandonar de cop i la ciutat. Fugien esperitats (sense saber ben bé on anar!) perquè els més prestigiosos astròlegs d’Anglaterra havien predit, el juny de l’any anterior,  que es produiria una gran inundació que seria el principi de la fi del món.

D’aquest mena de “profecies” la història n’està plena. La darrera que va tenir grandíssim ressò a tot el món, va ser la que ho anunciava pel dia 21 de desembre de 2012. Llavors molts havien dit que, segons el calendari maia, en aquesta data es produiria un canvi mundial... i res, encara hi som. La Bíblia també en parla, d’aquest “gran final” (a Mateu 24:3). Alguns temen que la Terra acabi destruïda pel foc, a altres els fascina pensar com serà la fi del món i molts senzillament estan fins al capdamunt de sentir a dir que la fi és a prop.

Els de la NASA en això són més fiables que no pas tots els profetes anteriors, perquè tenen més ciència que intuïció. Ells, la NASA, veuen que acabarem engolits pel Sol (tranquils que nosaltres no hi serem)... si no és que abans en cau del cel un meteorit, bé, una “meteorot” (cosa bastant probable).

 Sigui com sigui, creieu-me i no feu mai com aquells habitats de Londres. Diguin el diguin, sobretot no fugiu de casa... no cal. Si el món s’acaba, s’acabarà a tot arreu... per tant, no cal córrer.