Jo diria que de vegades pensar està sobre-valorat

Avui és 22 de febrer i el santoral catòlic celebra:

-Sants: Abili, Maximià, Pascassi i Papies.

-Santes: Elionor i Margarida de Cortona.

Naturalment, per molts anys.

El 22 de febrer de 1788 va néixer Arthur Schopenhauer, filòsof alemany considerat un dels més brillants del segle XIX i de més importància a la filosofia occidental, el màxim representant del pessimisme filosòfic.

El pessimisme és un estat d'ànim i una doctrina filosòfica que sosté que vivim en el pitjor dels mons possibles, un món on «el dolor és perpetu» i el nostre destí és intentar obtenir allò que mai tindrem. El pessimisme nega el progrés de la civilització i de la naturalesa humana. Des del punt de vista tant psicològic com psiquiàtric, constitueix un dels trets o símptomes més assenyalats de la malaltia coneguda com a depressió. Al llarg de la història, la disposició pessimista ha tingut efectes a totes les principals àrees de pensament.

Dins del context del pensament antic, aquesta idea sorgeix al “Diàleg d'un desesperat amb la seva ànima” de la Literatura de l'Antic Egipte (segle XXI aC). Plutarc refereix, prenent-la d'Aristòtil, la famosa llegenda de Silè, qui declara:

“Una vida viscuda en el desconeixement dels propis mals és la menys penosa. És impossible per als homes que els passi la millor de les coses, ni que puguin compartir la naturalesa del que és millor. Per això és el millor, per a tots els homes i les dones, no néixer; i el segon després d'això —la primera cosa que els homes poden aconseguir— és, un cop nascuts, morir tan ràpid com es pugui. (Consolatio ad Apollonium, 27, 115B-C).

En “Murphy”, el de les famoses lleis, deu ser un seguidor d’aquest corrent filosòfic. Recordem-ne una de les més famoses: “Si una cosa pot anar malament, anirà malament”.

Pensar està bé, però diria que de vegades està sobre-valorat.