“Els Tres Dijous”

 

Avui és 26 de febrer i el santoral catòlic celebra:

-Santa Paula Montalt Fornés

-Sants: Alexandre, Porfiri, Agrícola, Andreu de Florència, Faustinià i Víctor.

Naturalment, per molts anys.

El 26 de febrer de 1868, va néixer a Barcelona Aureli Capmany i Farrés, folklorista català i pare de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany. Deia ell, de tots dos, que eren filòsofs, ell de secà i ella de regadiu.

Sort en tenim, tots els pobles de la terra, de tenir folkloristes. Són aquelles persones que com formiguetes van prenent nota de com i perquè fèiem i fem les “coses”.  Fan que no oblidem qui som, ens recorden les tradicions, les que són vives i les que no. Les tradicions actuals són les vives, perquè ens expliquen el què i com d’alguna de les coses que fem o som. Quan la societat canvia, les tradicions o s’adapten o es moren. És per això que les tradicions que practiquem poden ser antigues però mai són obsoletes. Una tradició que és viva és la de celebrar “dijous gras”, però és relativament nova perquè antigament lo tradicional era celebrar “Els Tres Dijous”.

Ens explica l’Aureli Capmany, en seu “Costums i Tradicions Catalanes”, que són anomenats així, Els Tres dijous, els tres del mes de febrer abans del diumenge de Carnestoltes. El primer és el dels Compares, el segon el de les Comares i el tercer és dijous Gras o Llarder.

“El nom Tres Dijous prové de temps antic, referint-se que les persones que havien esta padrins de bateig d’un nou nat, l’any anterior, anomenats “Compares”, obsequiaven a llurs companyes, anomenades “Comares”; i a questes, el seu torn, el dijous seguen, els obsequiaven a ells... normalment eren obsequis agradables al paladar... Tal costum fa més de cent anys que ha caigut en desús... Quan al sobrenom “Gras o Llarder, aplicat al tercer d’aquests dijous, vol dir que estava dedicat a gaudir d’una alimentació greixosa...”

Vet aquí una tradició adaptada on hi ha quedat només allò que a la gent ens “funciona”. Però ves a saber si durarà massa perquè, a la societat sedentària que tenim, els greixos ja no es cremen tant i el colesterol puja que és un “contento”.