El rei volia fer diners

 Avui és 2 de febrer i el santoral catòlic celebra:

-Sants:  Apronià, Burcard, Flòscul, Llorenç i Teofan Vénard.

-Santes:  Caterina de Ricci i Nostra Senyora de la Purificació.

 

Naturalment, per molts anys.

El 2 de febrer de 1778, el rei Carles III d’Espanya va autoritzar al port d'Alacant a comerciar lliurement amb les colònies americanes... més endavant faria el mateix amb altres ports de l’estat i es permetria comerciar lliurement amb Amèrica. Fins llavors, només el rei, la corona, era qui podia comerciar amb les colònies, n’era l’amo.

Alguns historiadors pensen que aquest “reial reglament de lliure comerç de 1778” tenia com a objectiu el desenvolupament econòmic del país. Altres pensen que responia al desig irrefrenable de la Corona de augmentar els ingressos fiscals, sense patir riscos ni despeses.

Fins llavors, tots els beneficis d’aquest comerç eren per al rei, però les pèrdues també... i n’hi havia moltes (hi havia molts pirates i també corsaris). Amb el “lliure comerç”, tothom que volgués fer negoci arriscava lo seu, no lo del rei, (el rei no hi perdia) i pagava a la corona impostos de tot el que comerciava (el rei hi guanyava). El rei, però, ho va dir d’una altra manera, és clar: “...des de la meva exaltació al Tron d'Espanya va ser sempre el primer objecte de les meves atencions i cures la felicitat dels meus estimats Vassalls d'aquests Regnes i els d'Índies...”.

Sigui com sigui, la cosa va anar bé perquè tothom en va sortir beneficiat... Bé, tothom no, els americans no. No oblidem que tots els indians (els que eren d’aquí que amb aquell comerç es varen fer rics) no veien Amèrica com a casa seva, sinó un lloc d’on treure’n tots els diners que es pogués... com el rei.