Aquí no ens fa fred

 Avui és 6 de febrer i el santoral catòlic celebra:

-Sants:  Pau Miki, Alfons, Amand, Àngel, Antilià, Brinolf, Guarí, Mateu, Melis, Silvà i Vedast.

-Santes: Renula i Dorotea de Capadòcia.

Naturalment, per molts anys.

Els nostres hiverns no són freds. El 6 de febrer de 1933, a un poble que es diu Oimiakón la temperatura va baixar fins als –67.7 °C, és el rècord mundial de fred en una localitat habitada des que es registren temperatures fins a l'actualitat. La temperatura més baixa del planeta (–89,2 °C) va ser a la Base Vostok (Antàrtida). Oimiakón és un poble rus situat al nord-est de Sajá, a l'est de Sibèria oriental. El terra del lloc és permanentment congelat, permafrost.

L'hivern hi dura nou mesos i és molt dur, els peixos es congelen en només trenta segons un cop són fora del riu i es guarden als soterranis de les cases igual que la llet, que mai no és líquida, i la benzina dels autobusos se solidifica si el motor s'apaga.

L'escriptor i geògraf d'Oxford Nick Middleton (n. 1960), a la seva sèrie de televisió sobre clima extrem, va visitar aquest poble, descrivint les formes en què els seus habitants s'enfronten al fred extrem i va descobrir que Oimiakón jeu entre dues petites cadenes muntanyenques, que atrapen l’aire fred entre elles tot l’any. També va prendre la temperatura al capdamunt dels turons i va resultar ser menys freda (fenomen denominat inversió tèrmica), però com que sempre hi feia vent no ho semblava.

–67.7 °C és la temperatura més baixa mai registrada a una zona habitada. Temperatures encara menors han estat registrades a l'Antàrtida, oficialment la menor és –91 °C a la vora del massís muntanyós Antàrtic (creieu-me, no cal anar-hi, no s’hi fan bolets ni cargols ni molsa).