Adéu, “Mata Hari”

Avui és 13 de febrer i el santoral catòlic celebra:

-Beates: Cristina Camozzi i Eustoquia Bellini.

-Sants:  Ágab, Benigne, Cástor, Esteve, Fulcrà, Gilbert, Gosbert, Guimerà, Lucini, Pau i Poliut.

Naturalment, per molts anys.

El 13 de febrer de 1917, el servei d'espionatge francès va detenir l'espia holandesa Margaretha Geertruida Zelle (Mata Hari), una famosa ballarina i cortesana. Durant la Primera Guerra Mundial, també va ser espia a favor d'Alemanya, motiu pel qual va ser afusellada l’octubre següent.

Era la filla gran del barreter holandès, havia nascut el 1876.  Els pares es van divorciar i la seva mare va morir un parell d'anys després. D’adolescent se'n va anar a viure amb el seu padrí. Als 16 anys, Mata Hari (encara coneguda com a Margaretha) estudiava en una escola especial per ser mestra, però la varen expulsar per tenir un afer amb un dels directors. El 1895, va respondre a un anunci del capità Rudolf MacLeod, un militar 20 anys més gran que sol·licitava esposa. Després d’una breu comunicació per correspondència s’hi va casar,  a punt de fer 19 anys. El matrimoni es va traslladar a Java (Indonèsia) i hi va tenir dos fills. El 1899, els nens van emmalaltir i el més gran va morir. Es va saber que els dos nens havien estat enverinats per un criat, en venjança dels maltractes que li donaven. La mort d'aquest fill la va portar als seus primers contactes amb la cultura javanesa, especialment amb les danses i tècniques amatòries orientals. De tornada a Europa, la parella es va separar legalment als Països Baixos i va perdre la custòdia de la seva filla a causa de la seva vida llibertina a Indonèsia.

A finals de 1904, armada de valor i emparada en els seus coneixements orientals i es va fer passar per una princesa de Java amb el nom de Mata Hari, que significa Sol en malai (Mata = Ull, Hari = Dia; Mata Hari = L'ull del dia), va tornar a París on hi va debutar amb gran èxit. A partir d'allà va viure exercint de ballarina exòtica, protagonitzant espectacles de strip-tease que van començar a donar-li renom. Encara que feia la il·lusió que es despullava gairebé completament, la veritat és que mai arribava a mostrar els seus pits. Es col·locava dues cúpules metàl·liques enjoiades subjectes per cadenes, amb què els ocultava.