Una obra sobre l’odi

 Avui és 29 de gener i el santoral catòlic celebra:

-Sants:  Afraates, Constanci, Gildes, Joventí, Papies, Maure, Saberli, Serrà, Sulpici, Valeri i Pere Nolasc.

Naturalment, per molts anys.

Tal dia com avui però de 1595,  s’estrenava a Londres la tragèdia Romeu i Julieta, escrita per William Shakespeare.

Matteo Bandello, autor del Renaixement italià, va recollir en un conte la llegenda medieval sobre la dissort de dos joves amants de Verona, un amor impossible l'obstacle del qual era l'enemistat entre les seves famílies. És la font que va inspirar gairebé de manera simultània –es desconeix amb exactitud qui va ser el primer a traslladar aquest mite a la dramatúrgia– a dos genis del teatre: Shakespeare i Lope de Vega.

William Shakespeare va escriure “Romeu i Julieta”, una tragèdia, mentre que Lope de Vega va imaginar un final més piadós, i, en clau de comèdia va donar forma a “Castelvines i munteses”.

Aquesta història és d'amor, però sobretot és una història sobre l'odi. Un odi que no deixa d'aparèixer de manera implícita en cap moment de l’obra i que ressorgeix de manera explícita en la versió shekespiriana just abans d’acabar, quan apareix el príncep i diu:

Príncep.- ... On són els rivals, Capuleto i Montesco? Vegeu el càstig al vostre odi: el cel troba mitjans de matar les vostres disputes amb l'amor, i jo, tancant els ulls a les vostres discòrdies, perdo dos parents. Tots estem castigats.