Un diari, potser massa català (?)

 Avui és  8 de gener i el santoral catòlic celebra:

-Sants:  Eladi, Albert, Apolinar, Erhard, Jordi, Llorens, Màxim, Natalà, Pacient i Severí.

-Santes:  Gúdula.

Naturalment, per molts anys.

El 8 de gener de 1937 va sortir l’últim número de “La Veu de Catalunya”, diari en català que es publicava a Barcelona des de 1899, amb dues edicions diàries. Va ser portaveu del programa ideològic i polític de la Lliga Regionalista i la línia editorial, conservadora, va promoure l'autonomia, la normalitat de l'ús públic de la llengua i l'escola catalana.

Va estar suspès en diferents períodes, per articles publicats el 1900, 1901, 1902 i 1905. El 1902 el seu director va ser empresonat durant uns dies per la reproducció d'un article de “L'Independent de Perpinyà” sobre els vinyataires rossellonesos. El diari també es va suspendre el 1917 amb motiu de la convocatòria de l'Assemblea de Parlamentaris, per tal d'evitar que tinguessin una tribuna pública escrita. En tots els casos va acabar apareixent amb altres noms (La Creu de Catalunya, Diari de Catalunya, La Veu de Barcelona, El Poble Català, Baluard de Sitges, Costa de Ponent) per esquivar la prohibició.

La redacció va ser assaltada per un grup de militars el 25 novembre de 1905, molestos amb una caricatura de Junceda, en el que es coneix com els “Fets del ¡Cu-Cut!” i que fou l'inici d'un procés de repressió de la societat catalana a través de la Llei de Jurisdiccions, que permetia que els militars poguessin jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat espanyol o contra ells mateixos (llavors l’article 155 de la constitució encara no existia). Moltes persones varen interpretar aquella llei com un atac a Catalunya.

Al juliol del 1936 les instal·lacions varen ser intervingudes, tot i que es va continuar publicant, per bé que amb subtítols definidors dels canvis d'orientació política que es veien a venir. El 8 de gener de 1937 en va sortir l’últim número.

Avui dia, però, això no passaria perquè som una societat democràtica on la llibertat és la fita.