“Pasta seca"

 Avui és 28 de gener i el santoral catòlic celebra:

-Sants:  Tomàs d’Aquino, Amadeu, Jacob, Julià, Joan i Josep.

Naturalment, per molts anys.

El 28 de gener de 1893, al poble de Sarrià (actualment un barri de Barcelona), va néixer Josep Vicenç Foix i Mas (J.V. FOIX), gran poeta en llengua catalana. Premi Lletra d'Or, Premi de la Crítica de poesia catalana,  Premi d'Honor de les Lletres Catalanes , Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles... i pastisser. La pastisseria familiar era Sarrià, al número 57 del carrer Major, i encara hi és.

S’explica que, sempre amoïnat per la devastadora pressió política del castellà vers el català, no volent posar cap cartell en castellà al mostrador de la confiteria, va decidir anunciar durant molt de temps només la “pasta seca” que hi feien. És clar que hi feien moltes més coses, probablement més llamineres, però la “pasta seca” (escrita en singular) era l’única que podia escriure en català sense tenir problemes... perquè en castellà s’escriu igual.

Quan la seva obra va adquirir més popularitat va ser quan Joan Manuel Serrat va musicar el seu poema "És quan dormo que hi veig clar"...

És quan plou que ballo sol   / Vestit d'algues, or i escata,   /Hi ha un pany de mar al revolt   /I un tros de cel escarlata,   /Un ocell fa un giravolt   /I treu branques una mata,   /El casalot del pirata   /És un ample gira-sol.   /Es quan plou que ballo sol   /Vestit d'algues, or i escata.   /És quan ric que em veig gepic   /Al bassal de sota l'era,   /Em vesteixo d'home antic   /I empaito la masovera,   /I entre pineda i garric   /Planto la meva bandera;   /Amb una agulla saquera   /Mato el monstre que no dic.   /És quan ric que em veig gepic   /Al bassal de sota l'era.   /És quan dormo que hi veig clar   /Foll d'una dolça metzina,   /Amb perles a cada mà   /Visc al cor d'una petxina,   /Só la font del comellar   /I el jaç de la salvatgina,   /-O la lluna que s'afina   /En morir carena enllà.   /Es quan dormo que hi veig clar   /Foll d'una dolça metzina.