La sardana prohibida

Avui és 19 de gener i el santoral catòlic celebra:

-Sants:  Àbac, Arseni, Basià, Germànic, Launomar, Poncià, Remigi i Macari.

 Naturalment, per molts anys.

La Santa Espina és una rondalla amb text d'àngel Guimerà i música d'Enric Morera, estrenada al Teatre Principal de Barcelona el 19 de gener de 1907. Va ser prohibida expressament pel governador civil de Barcelona, el general Losada, cosa que li va fer agafar encara més fama.

ARGUMENT:

És època de verema que concentra l’atenció i l’esforç de tots. Veremar, traginar, trepitjar, entrullar. Tot es fa alhora. La Maria, pubilla de la casa, la vigília del seu sant, agafa un cistellet i surt a collir flors boscanes per oferir-les a la imatge de la Verge que té a la seva cambra. Triga més del compte i els pares comencen a passar-ne ànsia. El pare tem que es trobi amb en Gueridó, un mosso més bé curt de gambals i que fa de vaquer. Per fi arriba la Maria del bosc i es troba amb el Gueridó, que l’ajuda a fer un ram. Maria, no troba res per lligar-lo i se li acut d’utilitzar la cadena d’or del seu escapulari, que conté una relíquia de La Santa Espina que portà Jesús a la creu. En Gueridó, a més d’ajudar-li a fer el pomell de flors, pretén besar la noia. Sorpresa pel seu atreviment, Maria crida i demana auxili. Per aquest motiu, el vaquer és acomiadat de la masia, però abans de marxar vol un record de la pubilla i d’amagat furta el ram. 

Consolat amb la toia, comença a caminar tota la nit sense parar, fins que arriba a una vall profunda i negra. És la nit de l’any en què les bruixes i els bruixots fan la seva assemblea i escullen una persona per fer-la la més feliç del món. Descobert pels assembleistes, Gueridó es converteix en l’objecte de les seves diversions. El convertiran en rei, a pesar de les objeccions i excuses del noi. Abans, però, li posen una condició: si, en el decurs d’un any, no fa cap petó a la noia estimada serà rei per sempre; si no, ho perdrà tot. Fet i dit, el transporten mar endins damunt d’una sabata gegant, que els conduirà a una illa on hi ha un veritable príncep que està a punt de ser coronat. A l’illa, el príncep Arnold i la seva escolta es dirigeixen a visitar la sirena Rosa Vera, l’estimada d’Arnold, i topen amb les bruixes. Com a resultat, la màgia converteix en palmeres al príncep i tota la seva cort. Llavors, les bruixes despullen a Gueridó i llencen la seva vella vestimenta, el pomell de flors i l’escapulari. Ja vestit, arriben magnats d’Abracandària, país del príncep Arnold, per anunciar la mort del seu pare el monarca. S’emporten Gueridó per coronar-lo rei sense saber que és un suplantat. 

La sirena Rosa Vera ho ha observat tot i, conscient de l’encanteri, farà els possibles per trencar l’embruix. Disfressada de mariner, recupera el pomell i el torna a Gueridó i aquest, en agraïment, la nomena com a patge. Així, amb el pas del temps, la Rosa Vera, que es fa anomenar Dardell, serà la persona de confiança del rei. La sirena, amb la seva autoritat, fa portar vaixells de donzelles al palau perquè el rei s’enamori. Però passen els dies i tot continua igual. Ja a punt d’exhaurir el termini d’un any, i enmig d’un pessimisme generalitzat, arriba a Abracandària un vaixell de donzelles catalanes. El capità que les ha segrestades fa una descripció del lloc de procedència de les noies. Mentre escolta el relat, el rei va recordant la seva pàtria, els seus pares, la Maria, les vaques, les muntanyes de Montserrat, les platges... Amb llàgrimes als ulls, creu que està somniant. És en aquest moment en el qual els donzelles catalanes ballen una sardana tot cantat “Som i serem gent galana, tan si es vol com si no es vol...” mentre Gueridó plora emocionat i els seus acompanyants intenten tranquillitzar-lo. El fals rei, de sobte, descobreix la Maria entre les noies, i ràpidament, sense que ella el reconegui, ordena que la preparin perquè sigui la seva esposa. Però ella dubta que sigui el vaquer al qual enyora des del dia en que marxà del mas. És llavors quan Maria reconeix el seu ram de flors i l’escapulari de La Santa Espina, proves de la identitat del seu estimat Gueridó. La Rosa Vera, vestida de patge, li explica l’encantament a la Maria i la donzella li fa un petó entrades les dotze de la nit, cosa que trenca l’embruix de Gueridó, Arnold i els seus cavallers. D’aquesta manera, la sirena recupera el seu estimat mentre Maria i Gueridó fan cap a la seva terra, veient de lluny la muntanya més emblemàtica de Catalunya, Montserrat. 

** Font: Ed. Boileau La Santa Espina