La guillotina

Avui és 21 de gener i el santoral catòlic celebra:

-Sants:   Pobli de Malta, Fructuós de Tarragona, Auguri i Eulogi.

-Santes:  Agnès de Roma i beata Josepa Maria de Santa Agnès.

Naturalment, per molts anys.

En plena revolució francesa, el 21 de gener de 1793, va ser decapitat amb la guillotina Lluís XVI, rei de França... Com que l’artefacte era sofisticat, es veu que va ser un moment, el del tall, i que no va fer ni fa mal. Potser sí, però els que ho deien no ho havien provat.

La guillotina és un instrument de tall consistent en una ganiveta que cau guiada per dos muntants verticals. En un principi el tall de la fulla era horitzontal però posteriorment s'optà per un tall inclinat, ja que tallava millor i més ràpid, sobretot si tenia un bon pes a sobre (vet aquí la sofisticació).

La guillotina com a mètode de decapitació el relacionem amb la França revolucionària de finals del segle XVIII (Joseph-Ignace Guillotin  el va proposar l'any 1789 per les execucions sense dolor... d’ell li ve el nom), però no va ser, de cap manera, un invent de monsieur Guillotin.

Es veu que abans, quan es feia amb una espasa o una destral, de vegades els condemnats quedaven a mig executar perquè o es movia o el botxí no tenia prou força o li fallava la punteria (la destral o espasa no sempre devia anar al coll). També passava que de vegades no trobaven botxí. En territoris petits on la gent es coneixia, si la llei era massa severa (sovint) ningú volia carregar-se el mort a la consciència (i a més a més, tampoc no era massa ben pagat, això de fer de botxí). Doncs davant de totes aquestes circumstàncies, a un dels països de la Gran Bretanya un monjo es va inventar un aparell, antecessor de la guillotina, perquè podia ser accionat de manera que no se sàpigues qui ho havia fet.

Per fer-ho funcionar calia treure’n l’agulla que alliberava el tallant i això es feia estirant una corda. De vegades s’havia fet que diverses persones estiressin la corda alhora (per no saber qui havia estat l’executor) i de vegades a la corda s’hi havia lligat a un animal (llavors s’havien d’esperar que la bèstia es mogués). Se sap que d’aquesta manera al segle XVI  s’havia executat a gent a Escòcia i al segle XII a Anglaterra. Se sap que d’aquest artefacte decapitaire, els britànics no en deien guillotina sinó Halifax Gibbet.