Amb els barbuts, arriben els esternuts

 Avui és 18 de gener i el santoral catòlic celebra:

-Santes:  Prisca i Margarida d’Hongria.

-Sants:  Deicolo, Volusià i Jaume, Hikari Barbal.

Naturalment, per molts anys.

Som plenament a la setmana dels barbuts, tradicionalment a la més freda de l'any. Referint-se al fred, la veu popular en diu:  “Sant Pau bròmic troba Sant Antoni, Sant Antoni allarga la mà i troba Sant Sebastià, Sant Sebastià reganya les dents i troba Sant Vicenç, Sant Vicenç rosega les crostes i troba Carnestoltes, Carnestoltes dura tres dies, vet aquí Sant Meties, tant de nit com de dia”.

En la tradició catalana, la setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15 i 17 de gener, corresponents a les celebracions de sant Pau, l'Ermità i sant Mauri Abat, el 15, i sant Antoni Abat, el 17. Aquesta denominació prové del fet que aquests tres sants són representats lluint llargues i espesses barbes blanques que s'associen amb la neu i el fred. La tradició també inclou a la setmana dels barbuts, per davant, sant Hilari, el dia 13 i pel darrere: sant Fructuós, que té la seva diada el dia 21, i sant Vicenç màrtir, el dia 22.

A l'Edat Mitjana la barba va adquirir un símbol de virilitat, llibertat, honor i, sobretot, de saviesa. La majoria de personatges de l'Antic Testament bíblic es representen amb barba en l'art europeu occidental. Avui dia, entre els membres de moltes comunitats religioses catòliques, principalment les d'origen franciscà, l'ús de barba és senyal de la vocació. En diverses ocasions durant la història, l'Església catòlica ha permès i prohibit les barbes.

Històricament i en les diverses cultures, als homes barbuts se'ls hi ha atribuït la saviesa, la potència sexual o un estatus social alt... però també una disposició excèntrica i la manca de refinament  o higiene.