Al desert hi podia passar de tot!

Avui és 2 de gener i el santoral catòlic celebra:

-Sants:   Abel, Basili , Gregori, Teodor, Joan Bono de Milà, Blidulf, Vicentià,Vicentó, Adalard,  de Corbie, Isidor i Macari d'Alexandria el Jove.  

 Naturalment, per molts anys.

Avui és Sant Macari d'Alexandria o Macari el Jove, un eclesiàstic egipci que no s'ha de confondre amb Macari d'Alexandria el Prevere. Va abraçar la vida en solitari al desert de Wadi El Natrum on els solitaris eren anomenats cel·les. Va ser amic i possiblement deixeble d'Antoni Abat i company de Macari el Major, eclesiàstics també cel·les... i això em recorda un conte.

En aquell temps, al desert n’hi havia uns quants d’aquets cel·les o solitaris o anacoretes que passaven la vida contemplant a Déu... Bé, no tots. Explica en Boccaccio, en el llibre del Decameró, que una noia, moguda per la fama de sants que tenien aquests monjos, amb el lliri a la mà, plena de bona voluntat i sense cap mena de malícia va anar al desert a buscar un monjo perquè li ensenyés el camí de Déu. El primer al que ho va demanar li va dir que ell no podia, que n’anés a buscar un altre... i aquell altre va fer el mateix i igualment ho va fer el següent. Passava que cap d’ells es veia en cor de conviure amb aquella noia i alhora mantenir la tranquil·litat d’esperit que cal per ensenyar amb serenitat... perquè la sola visió del cos de la jova despertava l’home que hi havia dins de cada monjo. Però la noia en va trobar un que li va dir que sí.

La joventut va fer creure al monjo que amb la seva santedat podria controlar i frenar la natura. Es va equivocar. Al cap de pocs dies de convivència, el monjo li va confessar que se li havia despertat el dimoni i que li produïa tal dolor i desconcentració que ja res li podia ensenyar... si no era que el podia enviar a l’infern que ella tenia. La noia no va entendre res, no sabia que tingués cap infern. Ell, resignat per no poder evitar aquell pecat, molt intuïtivament li va explicar com s’havia de fer allò d’enviar el dimoni d’ell a l’infern d’ella... i en aquell desert ho varen fer... moltes vegades.

Ves quines coses diuen que passen en els deserts.