Un Arenyenc força reeixit

 Avui és 31 de desembre i el santoral catòlic celebra:

-Sants: Silvestre, Barbacià, Mario i Zòtic.

-Santes: Columba i Melania la jove.

Naturalment, per molts anys.

El 31 de desembre de 1835 va néixer a Arenys de Mar Fidel Fita i Colomer, arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català. Director de la Reial Acadèmia de la Història d'Espanya (1912-1918). Va rebre la Creu de Carles III, la Gran Creu de l'Orde de Crist (Portugal) i la Creu d'Alfons XII (Espanya). Se’l nomenat fill adoptiu d'Àvila, i el 1917, va ser nomenat fill predilecte d'Arenys de Mar. Actualment a Arenys, la biblioteca i l'arxiu històric porten el seu nom, així com un fons del museu local i el tram més llarg de la rambla principal de la vila. Reconegut a nivell mundial, l'eminent historiador, que destacà en el coneixement de l'epigrafia i de molts idiomes, morí deixant escrits 49 llibres i 997 articles de gran qualitat científica (i alguns d'inèdits).

Fill d'un matrimoni de la puixant burgesia catalana, era el petit de vuit germans. Va néixer a Can Montal, a l'actual riera del Pare Fita, 1, on es col·locà una placa commemorativa el 1917. Va assistir a l'escola pública d'Arenys de Mar dirigida per Joan Monjo. El 1844, va marxar a Barcelona on va entrar al seminari i el 1850 va ingressar a la Companyia de Jesús a França, on va iniciar el noviciat. Després d'estudiar en altres centres de l'orde, el 1853 es va traslladar a Loyola com a professor d'Humanitats i Grec.

El 1912, a la mort de Menéndez Pelayo, va ser nomenat director de la Reial Acadèmia de la Història, càrrec que ocuparia fins a la seva defunció sis anys després. Durant aquests anys també va formar part de la Reial Acadèmia de Belles Arts, la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, i els instituts arqueològics de Coimbra, Berlín, l'imperi germànic i Roma.

Però com que en poques ocasions va emprendre viatges per a la verificació i comprovació de les dades que li arribaven, la veracitat d'algunes investigacions no van ser del tot precises. Tot i això, el seu prestigi i autoritat no es van posar pràcticament mai en dubte. Va morir el 13 de gener de 1918, a les tres de la tarda, en la residència dels jesuïtes de Madrid, on vivia.