Un acte de fe!

 Un acte de fe!

 Avui és 16 de desembre i el santoral catòlic celebra:

-Sants: Adó, Ageo, Azaries, Beano, Everard i Macari de Collessano.

-Santes: Adelaida, Adela i Verges màrtirs d’Àfrica.

Naturalment, per molts anys.

 Avui fa 145 anys que es va fer la primera trucada per telèfon a Catalunya i a Espanya, va ser a Barcelona, entre dues aules de l’Escola Industrial. Al cap de poc hi varen posar més distància i es varen parlar entre el Castell de Montjuïc i algun lloc del parc de la Ciutadella, a la mateixa Barcelona. Com que va anar tant bé, per Sant Esteve varen fer-ne una altre però a “llarga distància” entre Barcelona i Girona i també va anar bé. Aquell any era 1877.

 Com que tot plegat era iniciativa privada,  les línies s’anaven construint allà on més els hi rendia econòmicament. La Mancomunitat de Catalunya (entre 1914 i 1920), amb una gran visió de futur, va veure que es tractava d'un servei públic que podia vertebrar el país i ho va impulsar, per permetre la connexió de més de quatre-centes poblacions de Catalunya... però la dictadura d’en Primo de Rivera (1923) pensava diferent i des d’Espanya es va frenar aquest i altres avenços deixant-nos una altra vegada en el retard. Es va abolir la Mancomunitat i l’expansió de la telefonia que no va tornar fins passada la Guerra Civil, però convertida en monopoli de l’estat.

 L’any 2009, que al món érem uns 7000 milions de persones, hi havia uns 6000 milions de línies de telèfon... de les quals 4600 milions eren sense fils (telèfons mòbils).

 Un humorista gràfic argentí, en una de les seves tires còmiques, Mafalda, hi va fer que un infant mirés per l’endoll de l’antena per veure què s’hi veia i no veient-hi res quedava perplex quan li asseguraven  que els programes de la tele venien per allà. Ara això ja no ens passa, ni amb el telèfon fixe ni amb el mòbil... però a mi, igual que a la Mafalda, i no voldria passar per antic, la tele, i el telèfon també, encara em semblen un acte de fe.