Som terra... i hi tornarem

Avui és 25 de desembre i el santoral catòlic celebra:

-Santes: Anastàsia, Eugènia i Nostra Senyora de Betlem.

Naturalment, per molts anys.

 Sempre he sentit dir que, en el pessebre, el caganer s’ha de posar a fora de la cova del naixement,  si pot ser mirant al Nen Jesús per una finestra... representat com som els homes: espirituals (per això mirem al Nen, a Déu) i mortals alhora (vet aquí que el que surt de nosaltres torna a la terra).

Els primers caganers documentats són de finals del segle XVII i el començament del XVIII. Són una mena de personificació d'escenes quotidianes que ja es representaven en rajoles decoratives des del segle XVI.

Durant molt temps s'ha dit que el caganer ve d'antics cultes de fertilitat de la terra, que demanaven abundor i sort, en una religiositat popular domèstica com és el pessebre.

 Actualment aquest fenomen pessebrista s’enfoca més com un misteri popular-simpàtic-quotidià. Es parla d'una petita burla com a contrapartida a la representació oficial de la religió. És clar que els personatges dels pessebres estan adaptats gairebé tots a la realitat local, lluny del que va passar a la Palestina de fa dos mil anys.

 Veure el pessebre ple de pagesos amb barretina, pollets, masies catalanes i rabadans al costat mateix del fill de Déu acabat de néixer, necessita el caganer... perquè mai oblidem que som mortals i on acabarem.