Llufes i més llufes!

Avui és 28 de desembre i el santoral catòlic celebra:

-Sants: Antoni monjo, Gaspar del Búfal, Teona i Sants Innocents.

Naturalment, per molts anys.

“Diuen que la vegada que els Reis de Orient varen arribar a Israel s'hi sentiren tan perduts que de dret varen anar preguntar a Herodes. Consideraren que com que ell era el rei d'allà els hi sabria indicar on havia nascut el Messies, nou rei d’Israel acabat de néixer. Llavors, tot sorprès, va saber que havia nascut algú que més endavant segurament el voldria fer fora del seu tron, i això no ho podia pas permetre. Herodes no els va poder ajudar i de seguida que els Reis d’Orient se’n varen anar, per assegurar-se el tron, va manar que degollessin tota la canalla de menys de dos anys del seu regne”.

El 28 de desembre és el dia en què les esglésies cristianes recorden els nens morts a mans d’Herodes, les primeres víctimes del cristianisme. Es veu que la relació entre les bromes d’avui i la història dels infants ve a partir de les enganyifes que van haver d’inventar els pares per protegir als seus fills.

Un dels elements més coneguts de la festa són les llufes que des de sempre la canalla mirava de penjar a l’esquena dels grans. Ara ja no se’n pengen tantes... tampoc es veuen masses grups de canalla jugant pel carrer. Potser és el progrés d’avui dia, que s’ha menjat el carrer com espai on trobar-se, jugar i preparar les llufes.

Però no ens queixem perquè el progrés ho millora tot, ens fa lliures... diuen.  L’espai de joc i interacció que abans era el carrer no s'ha perdut, ara és internet amb els mòbils. Grans i petits ens comuniquem des de casa i sense veure’ns ni parlar-nos continuem fent llufes, el que passa és que les pengem a internet (o potser internet, tot i els seus beneficis, és una bona llufa que ens hem penjat nosaltres mateixos).

Quina “sort” que tenim d’estar tant progressats... No?

"Mentre l'ésser humà existeixi, la llibertat no creixerà" (dit per C. Chaplin a la pel·lícula "el gran dictador").