Experiència inèdita a Espanya

 Avui és 27 de desembre i el santoral catòlic celebra:

-Sants: Joan evangelista.

-Santes: Fabiola.

Naturalment, per molts anys.

Entre Catalunya i l’estat espanyol hi ha hagut un mal encaix. Però en una ocasió sí que els catalans van dirigir el govern a Espanya, durant el sexenni democràtic (1868-74).  Va ser l’etapa històrica amb més predomini de catalans en el govern espanyol: el reusenc Prim va ser president del govern i va fer fora els Borbons i Figueras i Pi i Margall varen ser presidents de la República Espanyola. El projecte de Constitució de 1873 va ser l’únic veritablement federal.

El 1868 la situació a Espanya era insostenible: l’economia era molt dolenta, la dinastia borbònica, amb Isabel II, era plena d’escàndols, el partit moderat era dirigit per un dictador, Narváez, que en el llit de mort diuen que va dir: “Jo ja no tinc enemics. Els he afusellat a tots” (poc demòcrata).   

Després de la mort d’aquell dictador, el mes de setembre es va fer fora a la reina. Des del primer moment Prim, líder dels progressistes, va prendre el control. Serrano va ser nomenat regent i Joan Prim president del Govern. Per primer cop, un català encapçalava el poder executiu a Espanya.

Per a ell, Espanya només podia ser una monarquia perquè la República duria inestabilitat “però ni parlar-ne d’un altre Borbó”, deia. Va imposar la candidatura d’Amadeu de Savoia. Joan Prim va governar dos anys, els justos per veure l’aprovació de la Constitució de 1869, una de les més democràtiques de la història d’Espanya: separació d’Església i Estat, sufragi universal.

Una nit del 27 de desembre de 1870, els trabucs varen ressonar en el carrer del Turc de Madrid. Una emboscada va ferir greument a Prim, que moriria pocs dies més tard. Quan Amadeu de Savoia va arribar per ser rei, va trobar mort al general i moltes batusses polítiques.  L’11 de febrer de 1873, el nou rei va abdicar i les Corts, desorientades i sense rei, varen proclamar la República per sortir del pas, però no se’n varen sortir. Al cap de no massa els borbons varen tornar a Madrid i els catalans que hi havien manat... cap a Catalunya.