Alguna cosa grinyola?

 Alguna cosa grinyola?

 Avui és 20 de desembre i el santoral catòlic celebra:

-Sants: Amon, Baiul, Ceferí, Eugeni, Filogoni, Juli, Lliberat, Macari, Teòfil, Tolomeu, Ursini i Domènec de Silos.

-Santes: Ilduara i Ingenes

 Naturalment, per molts anys.

 Avui fa 49 anys que la banda terrorista ETA va matar al president del govern espanyol de l’època. En aquell temps, l’any 1973, vivíem en la dictadura del general Franco i l’assassinat president del seu govern, segons diuen alguns, era el que l’havia de succeir quan ell es morís, perpetuant la dictadura. De manera que es considera que aquest atemptat va facilitar els canvis polítics que els més demòcrates volien, tot i admetre que un assassinat sempre està malament. D’altres diuen que l’atemptat no calia, perquè aquell president hagués admès els canvis polítics que el rei que va venir després volia proposar (això no ho sabrem mai).

 El cas és que la transició política es va fer i es va passar d’una dictadura a una democràcia on gaudim d’un estat ple de demòcrates, llibertats, lleis pensades i fetes per assegurar aquestes llibertats i on els que manen tenen com única fita el benestar del poble (que és qui els ha triat) i no pas el seu propi interès, tal com diuen que havia passat abans.

 Tot i aquets grans canvis, és curiós que ahir, per demanda d’un partit polític, els jutges, la llei, impedissin que una majoria democràticament elegida digués el que pensa. Si la llei impedeix que el poble es pronuncií, sembla com si alguna cosa grinyolés.

 Els representants polítics, que són els que acaben fent les lleis, els triem nosaltres. Fixem-nos-hi bé a l’hora de votar-los, no fos cas que en triéssim un que mirés més per a ell i els seus amics que no pas per a tothom.