Així era Barcelona

Avui és 23 de desembre i el santoral catòlic celebra:

-Sants: Joan, Joan de Kety, Ivó, Sèrvol, Thorlac i Antoni de Santa Anna Galvao.

-Santes: Maria Margarida de Yourville

 Naturalment, per molts anys.

 El 23 de desembre de 1815 va néixer Ildefons Cerdà i Sunyer, un home polifacètic que va ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern. El seu projecte més important va ser la reforma urbanística de la Barcelona del segle xix, coneguda com el Pla Cerdà, i que va crear l'actual barri de l'Eixample.

A la primera part del xix la situació sanitària i social de la població de Barcelona era asfixiant. La muralla medieval representava un fre a l'expansió urbana. Les condicions de salubritat empitjoraven fruit de la densitat i de la manca d'infraestructures sanitàries. Els enterraments eren focus d'infeccions, de contaminació, la mitjana de vida se situava en 36 anys per als rics i de 23 per als pobres i jornalers... així era Barcelona.

La consideració militar de plaça forta que tenia Barcelona feia que s’ignoressin els problemes de la ciutadania intramurs, de manera que si els tímids moviments per expandir-se fora muralla varen ser reprimits amb l'enderrocament de les construccions perquè impedien la defensa de la ciutat. Es considerava àrea no edificable la compresa fins a la distància d'un tret de canó, que venia a correspondre des de la muralla fins els jardinets de Gràcia.

El 1838 es va demanar una modificació de la muralla entre la porta dels Estudis (la Rambla) i el baluard de Jonqueres (Plaça Urquinaona) per aconseguir una petita ampliació. El 1860 es va començar a executar la reforma del Pla Cerdà, que havia de convertir Barcelona en una ciutat molt més habitable del que ha acabat essent, per causa de l’especulació.