9 de novembre 2

 

“Mabrú se fué a la guerra”.

 Avui és 9 de novembrei el santoral catòlic celebra:

-Sants:  Agripí, Jordi, Monaldo, Orestes, Ursino, Rafael i Viton de Verdun

-Santa:  Elisabet de la Trinitat, N.S. de l'Almudena, Eustolia i Sopatra de Constantinopla.

 Naturalment, per molts anys.

 El 9 de novembre de 1712, els britànics van prendre possessió de l’illa de Menorca, d’acord amb les clàusules secretes del Tractat d’Utrech, amb el que es va acabar la guerra de successió espanyola. Aquestes clàusules contravenien lleis, però als que les varen prendré aquestes decisions, els castellans, ja els hi anava bé. A partir de llavors vàrem deixar de ser estat, es varen anul·lar les nostres lleis, es va imposar el castellà i es va “regalar” part del territori a altres potències, Menorca als britànics (anys abans ja s’havia donat el Rosselló als francesos), és a dir, que tot això passava perquè ens havien conquerit.

 Però deixant de banda aquestes qüestions, de difícil solució, Menorca a mi em fa recordar una cançó que els francesos, i nosaltres també, cantaven a la canalla: la d’en Mabrú, que “se fué a la guerra”.

 A l’entrada del port de Maó hi ha el fort de Marlbrough fet pels britànics en memòria d’un noble-militar anglès. El duc de Marlbrough va morir a una batalla contra els francesos que, segurament per celebrar-ho, es varen inventar aquesta cançó: Marlbrough s'en va-t-en guerre, mironton, mironton, mirontaine, Marlbrough s'en va-t-en guerre, Ne sait quand reviendra.

En la versió castellana que coneixem la lletra canvia, però és normal perquè ha de rimar bé i què sé jo què més. El que també canvia, i del tot, és el nom propi del protagonista, el duc de Marlbrough en la versió castellana es diu Mambrú... segurament els francesos també ho diuen diferent i segur que nosaltres haguéssim fet el mateix.

Això deu ser perquè quan una cosa no és teva i de cop t’arriba (com el nom una mica impronunciable per a nosaltres d’aquell senyor), si d’entrada no et ve bé la maltractes, la trepitges, la divideixes i regales i la canvies sense maies i si et convé i no passa res, ho fem tots... bé, sí que passa si ets afectat... però com que d’aquell duc no en queda cap hereu que es queixi...

Mambrú se fue a la guerra,

qué dolor, qué dolor, qué pena,
Mambrú se fue a la guerra,
no sé cuándo vendrá.
Do-re-mi, do-re-fa,
no sé cuándo vendrá.

Vendrá para la Pascua,
qué dolor, qué dolor, qué pena,
vendrá para la Pascua,
o por la Trinidad.
Do-re-mi, do-re-fa,
o por la Trinidad.

La Trinidad se pasa,
¡qué dolor, qué dolor, qué pena!,
la Trinidad se pasa
Mambrú no vuelve más.

Por allí viene un paje,
¡qué dolor, qué dolor, qué traje!,
por allí viene un paje,
¿qué noticias traerá?
Do-re-mi, do-re-fa,
¿qué noticias traerá?

Las noticias que traigo,
¡del dolor, del dolor me caigo!
las noticias que traigo
son tristes de contar,
Do-re-mi, do-re-fa,
son tristes de contar.

Que Mambrú ya se ha muerto,
¡qué dolor, qué dolor, qué entuerto!,
que Mambrú ya se ha muerto,
lo llevan a enterrar.
Do-re-mi, do-re-fa,
lo llevan a enterrar.

En caja de terciopelo,
¡qué dolor, qué dolor, qué duelo!,
en caja de terciopelo,
y tapa de cristal.
Do-re-mi, do-re-fa,
y tapa de cristal.

Y detrás de la tumba,
¡qué dolor, qué dolor, qué turba!,
y detrás de la tumba,
tres pajaritos van.
Do-re-mi, do-re-fa,
tres pajaritos van.

Cantando el pío-pío,
¡qué dolor, qué dolor, qué trío!,
cantando el pío-pío,
cantando el pío-pa.
Do-re-mi, do-re-fa,
cantando el pío-pa.