De descansar també se n’ha de saber

Avui és 12 de desembre i el santoral catòlic celebra:

-Sants: Epimaqui, Alexandre, Amonarió, Espiridió, Finiano, Corentí, Israel, Vicelí, Bertolo, Conrad, Jacob, Simó i Pius.

-Santes: Mercuria, Dionisia y Mare de Déu de Guadalupe

 Naturalment, per molts anys.

 El 12 de desembre de 1903, a Espanya, el Congrés va aprovar el projecte de llei que “recuperava” l’obligatorietat de fer festa els diumenges. La llei finalment es va aprovar e 3 de març de l’any següent.

 Als treballadors espanyols, el temps “extra” els generava “l'avorriment”, la manca de costum i l'escassa cultura. Hem d'entendre que després de jornades de 12 a 18 hores, no sabien què fer. Molts d'aquests treballadors acabaven en tavernes i el que va començar essent una de les primeres metes dels treballadors va acabar sepultant l’econòmica de moltes famílies, ja que aquests acabaven dilapidant el sou en vi i cervesa i la precària economia s'ajuntava amb homes embriagats a casa seva.

 En aquests termes es referia una mestressa de casa d’aquell temps al diari El Imparcial contestant a un periodista:

“El meu marit és oficial de fleca i el seu torn és des de les set de la tarda fins a les nou del matí del dia següent. Sortia a la tarda cap a la feina bé, atès bé per mi i pels meus fills. És clar que durant la nit tenia dues hores de descans per menjar i fumar i quan arribava a casa descansava de les seves fatigues. No negaré a vostè que essent un ofici tan penós, el meu marit es bevia durant la nit, una ampolla de vi, però fora de la feina sempre estava amb nosaltres.

Com que ara el meu marit no treballa els diumenges, surt a les dotze de la nit del dissabte del forn, es reuneix amb els seus amics des de ben aviat i ja no el veiem durant tot el dia, gastant-se allò que ens cal per viure. Això és el que m'ha portat a aquesta casa, plena de pau i glòria, la llei del descans dominical”.

 Atenció! Si no ens portem bé els diumenges, els haurem de tornar a treballar.