100 contes

100 contes.

 Avui és 21 de desembre i el santoral catòlic celebra:

-Sants: Anastasi, Fasto, Gliceri, Miquees, Severí, Temístocle i Pere Canisi.

-Santes: Gaietana Alberta Giménez i Maria Llorença Llong.

Naturalment, per molts anys.

 

Avui fa 647 anys que es va morir Giovanni Boccaccio, un dels pares de la literatura en italià.

 * Vet aquí que un dia, quan la pesta negre matava milions de persones, set noies es van trobar en una església. Esporuguides perquè la pandèmia els havia matat bona part de la família, no gosaven tornar a casa seva per por de fer la mateixa fi. A l’església hi van entrar tres nois que també coneixien i tots 10 varen decidir anar-se’n cap a una casa familiar que tenien al camp. Per distreure-s’hi, cada dia, durant 10 dies, cadascun d’ells va explicar un conte als altres... Al cap d’avall es varen explicar 100 contes, els del DECAMERÓ.

Així es titula i comença aquesta obra que retrata què s’explicaven molts europeus de mitjans del segle XIV.

 Diuen que en Boccaccio no se’n va inventar cap, de conte, senzillament va escriure els que la gent es contaven des de feia temps. Contes de totes les menes d’amor possibles: conjugals, extra conjugals, fraternals, paterno-filials... d’amors per estimar, per odiar, per robar... seriosos, còmics...

 “Vet aquí que un dia, quan un senyor va descobrir que la seva dona l’enganyava amb el seu amic, va matar a l’amic i va manar que cuinessin el seu cor. Llavors, a la seva dona li va dir que es menges el ‘plat especial’ que li havia preparat, sense dir què era i ella...”  ...Si voleu saber com acaba el conte, aneu corrents a la vostra biblioteca............ o feu clic al següent enllaç, que us l’explicaré: 

            https://www.youtube.com/watch?v=5rTOrg92R70