Menys és més... doncs NO! Resulta que res
és tot.
Avui és 4 de novembre i el santoral catòlic celebra:
-Santa Francesca d'Amboise
-Sants: Vidal.,
Agrícola, Amanç, Emeric, Fèlix, Carles Borromeo i Filòlog
de Sinop.
Naturalment, per molts anys.
De Sant Filòlog de Sinop se’n pot dir que era d’una ciutat, Sinop,
d’anomenada en el món de la filosofia perquè fa cap a 2500 anys hi va néixer el
filòsof Diògenes, sí, el de la síndrome. Qui la pateix es caracteritza per ser
persona que acumula i acumula deixalles i més deixalles pensant que algun dia
li faran servei... Jo no ho entenc... Diògenes justament deia i feia el
contrari! Vivia en una mena de bota al mig del carrer i només tenia la seva
túnica, una llàntia i un got (que va acabar regalant a un nen un dia que el va
veure bevent aigua amb les mans). No tenia res més i ni pensaments d’acumular.
El seu corrent filosòfic (era un dels anomenats cínics) deia que l'home
portava en si mateix els elements per ser feliç i conquerir la seva autonomia,
per tant qualsevol pertinença fora d’ell mateix era supèrflua. Per això el
menyspreu a les riqueses i a qualsevol forma de preocupació material. L´home
amb menys necessitats era el més lliure i el més feliç.
És famosa l'anècdota que explica que Alexandre el Gran un dia el va anar a
veure a la bóta on es refugiava per dir-li que li demanés tot el que volgués...
i Diògenes fent que sí amb el cap li va contestar: «et demano que no em tapis
el sol».
Diògenes realitzava totes les seves necessitats en públic, tant les sexuals
com les fisiològiques, exhibint davant de tots, fins a la provocació i
l'arrogància, la llibertat d'acció i la llibertat o franquesa de paraula, no
se’n callava cap. L’orgull d’aquesta manera de fer extrema i radical va donar
lloc al sentit pejoratiu de la paraula «cínic»: el que obra malament i en fa
ostentació.
Amb tot el que m’ha costat tenir en que tinc, ara me n’he de desprendre?
Algú s’ho creu que no ens cal res per ser feliços?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada