No pas sempre va ser “liberté, égalité, fraternité”

 Avui és 29 de novembre i el santoral catòlic celebra:

-Sants:  Sadurní, Àlvar, Brandà, Demetri, Filomeno, Jaume, Paramó i Radbod.

-Santes:  Il·luminada.

 Naturalment, per molts anys.

 El 29 de novembre de 1225 Inici del Concili de Bourges que tenia com a objectiu tractar “problema” albigès, els càtars. El concili posarà les bases per a la intervenció del rei de França al Llenguadoc, Occitània.

En aquell temps el regne dels francs (avui conegut com França) era un país petit. Havia estat potser el més poderós d’Europa, però a la mort de Carlemany els territori, que fins llavors havien estat vassalls de l’emperador Carlemany, de mica en mica, com que l’emperador ni protegia ni els hi oferia res, es varen anar independitzant i es varen crear molts comtats, principats, marquesats i altres...ats (que jo no sé perquè no tinc “abolengu”). Els comtats catalans en són un exemple.

 L’any 1225, la meitat sud (o més) del que ara és França era el Llanguedoc, Occitània, una munió d’aquests territoris que compartien la mateixa llengua, la llengua d’oc o occità (d’aquí ve que a aquests territoris se’ls hi digui Llenguadoc o Occitània). Doncs a aquesta terra, en aquell temps una de les més avançades d’Europa, hi va ben arrelar una manera relativament nova de interpretar el cristianisme, els CÀTARS o albigesos. Els catòlics, sobretot de Roma, ho varen veure tant malament que el Papa va convocar una creuada contra ells. Aquesta creuada era una guerra santa de catòlics contra els que en teoria eren catòlics en territori catòlic. Discretament, França s’hi va apuntar a la primera segurament perquè preveia que en podria treure el que en va treure: al final se’ls va afegir al seu reialme. La guerra va ser sagnant... però això avui no toca.

 Avui fa 797 anys que va començar el Concili de Bourges, és a dir, que el Papa d’alguna manera va donar carta blanca als francs perquè entressin a “mata i degolla” a tots aquells territoris. A canvi de matar a tots els càtars que hi havia, fent que, per força, tothom tornés a ser catòlic, se’ls van quedar donant a França la grandària que té ara.