Dia de mestres

 

 Avui és 27 de novembre i el santoral catòlic celebra:

-Sants:  Acaci, Acari, Barlaà, Basileo, Bilhildis, Eusici, Facund, Fergust, Francesc Antoni, Gilstà, Hirenarc, Jacob, Laveri, Lleonard, Màxim, Primotiu, Sadurní, Sícfrid, Simeó, Valerià i Virgili.

 Naturalment, per molts anys.

Avui és el «dia del mestre» a Espanya i a altres països (la UNESCO en promou la celebració el 5 d'octubre per a la resta de països).

 El mestre és aquella persona encarregada de transmetre coneixements i valors a diferents nivells i àmbits. El seu rol principal no és pas el de la persona que té molts coneixements —que n’ha de tenir, sens dubte— sinó el d'aquella persona que és capaç de conèixer i reconèixer quines són les necessitats que cada alumne té i, gràcies al fet què les coneix, és capaç d'extreure el millor de cadascun d'ells.  Per tant, el rol del mestre és el d’orientar i acompanyar.

 La paraula “acompanyar” ve del llatí “cum-panis", que significa “menjar del mateix pa”. Per tant, el docent actual és la persona que “menja del mateix pa” amb els seus alumnes i, per tant, d'alguna manera, està al seu costat... Tot plegat sona molt a vocació.

 Acabada la guerra de 1936 molts mestres es van veure obligats a abandonar el país. L'adoctrinament ideològic de la societat va ser la conseqüència de la victòria del franquisme: van introduir canvis en les lleis educatives i de tot el que es relacionés amb la República. El crucifix va tornar a presidir les aules i al se costat s’hi havia de penjar el quadre del dictador. Llavors, per ser mestre no calia tenir estudis, només adherint-se al règim i legitimar el Nou Estat. Molts mestres eren militars del bàndol vencedor o vídues de membres de l'exèrcit "nacional" sense cap preparació prèvia de la tasca docent.

 Passat aquell temps tot va tornar a canviar i els nous mestres constantment s’actualitzen per adaptar-se als canvis socials del moment.