Pitjor que Falcon Crest !!

 

 Avui és 265 de novembre i el santoral catòlic celebra:

-Sants:  Conrad, Silvestre, Alpi, Amador, Amoni, Bàsolo, Belino, Didio, Essiqui, Estylià, Faust, Lleonard, Nicó, Pacomí, Sirici i Teodor.

 Naturalment, per molts anys.

El 26 de novembre de 1504 es va morir la reina Isabel la Catòlica.

Ella volia ser reina, però no... Quan el seu pare Joan II va morir, el seu germà gran Enric IV de Castella va heretar la corona castellana i va fer empresonar els seus germanastres, fills de la primera dona del seu pare (li devien fer nosa).

Com que la noblesa no se l’estimava massa a aquest rei (al seu pare tampoc), el varen obligar a anomenar successor a un dels germanastres que havia empresonat i a casar-lo amb la única filla que tenia (Juana, dita la beltraneja), és a dir que casava al seu germà amb la seva filla. Però la Isabel volia ser reina... El rei, però, va canviar d’opinió, ara ja no volia que l’hereva fos la seva filla, el seu germà no. Llavors els germà i el nobles varen anar a una batalla, la d’Olmedo, en contra del rei. Va guanyar el rei i el germà va morir.

Llavors els nobles varen voler que l’hereva fos la Isabel i ella, contentíssima, es va convertir en hereva. Per acabar de treure obstacles, la Isabel va fer córrer que la filla del rei, Joana, en realitat no ho era, sinó que era filla de la reina i d’un cavaller anomenat Beltran (d’aquesta manera Juana la Beltraneja quedava fora de la cursa).

Ella, que feia tant que volia ser reina, ara ja ho tenia molt més a la vora... però encara no del tot tal com ho volia. Es veu que una condició per ser anomenada hereva va ser que s’havia de casar amb qui el rei digués. El rei va disposar el seu matrimoni amb Pedro de Calatrava, però a la Isabel aquest no li convenia, de manera que diuen que va “resar” ferventment perquè el casament no arribés a celebrar-se... Algú la va escoltar (ves a saber qui) perquè el promès va morir uns dies abans del casament, en estranyes circumstàncies, diuen. Llavors ella es va casar en secret amb el compte de Barcelona, que també era rei d’Aragó. Aquest matrimoni secret va fer trencar el pacte i Enric IV, el rei, nomenà Joana la Beltraneja filla legítima i per tant hereva del regne amb el títol de princesa d'Astúries.

Però sí o sí volia ser reina. Quan el rei va morir, ella, més ràpida que la tal Beltraneja, es va auto-coronar... Ara ja tenia la corona al cap i com que els nobles li donaven suport, reina es va quedar (segons com podria semblar un cop d’estat, però val més callar).

 Quan al cap de temps varen voler que fos santa, varen mirar el que havia fet i... es va decidir que reina sí però que santa no.