Diada de la repressió política (?)

Avui és 25 de novembre i el santoral catòlic celebra:

-Santes:  Jacunda i Caterina d’Alexandria.

-Sants:  Adelard, Alano, Dubrici, Erasme, Gonçal, Marcul, Maurí, Mercuri, Moisès, Pere, Riel i Garcia de Arlanza.

Naturalment, per molts anys.

 Avui és el “dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones” perquè el 25 de novembre de 1960 Trujillo, dictador de la República Dominicana, va fer assassinar brutalment tres dones que anaven en contra del seu règim. De resultes d’aquest fet, l’any següent el varen assassinar a ell i va caure aquella dictadura.

 Més repressió política a Catalunya: Fets del “Cu-Cut”.

El número de dijous 23 de novembre de 1905 del setmanari satíric Barceloní ¡Cu-Cut! va incloure una vinyeta ridiculitzant les derrotes dels militars espanyols a la guerra de Cuba l'any 1898. Com a conseqüència, la nit del 25, un grup d'uns 300 oficials militars ofesos pel contingut de la caricatura, van fer tres parades: a la impremta-llibreria del setmanari anomenada Bagunyà, on s'editava també el setmanari En Patufet; a la redacció del mateix i al pis on es reunien els redactors de La Veu de Catalunya, l'òrgan d'expressió de la Lliga Regionalista. Van saquejar i destruir els tres establiments i a l'entrada de cadascun d'ells van calar foc amb papers i estris diversos obtinguts de l'atac.

El Govern Espanyol va prohibir la publicació de la revista però no va castigar els militars i, arran dels fets, a més a més, va crear la llei de jurisdiccions, que permetia que els militars poguessin jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat Espanyol o contra ells mateixos.

Certament avui també es podria ser la “diada de la repressió política”.

A aquest dia de violència contra les dones, l'ONU li va donar caràcter oficial el 1999. Aquell mateix dia, al costat d’elles i pel mateix motiu que a elles també hi varen matar a un home. Elles venien de veure als seus marits empresonats per anar en contra del dictador, igual que elles, i anaven amb un cotxe que conduïa el company de lluita Rufino de la Cruz. Tots quatre varen morir colpejats i llençats dins del cotxe per un precipici perquè sembles un accident. De les tres germanes que varen matar només dues eren activistes, l’altre no ho era però el seu marit sí, per això era a la presó. Les germanes Miraval, que així és com es deien, en realitat eren quatre, el que va passar és que la quarta ni era activista ni tenia el marit a la presó... per això es va quedar a casa i va ser la única que es va salvar.