Déu ens va fer com Ell... més o menys

Avui és 24 de novembre i el santoral catòlic celebra:

-Santes:  Flora, Firminia i Maria de Códova.

-Sants:  Agustí, Albert, Alexandre, Colmano, Crescencià, Crisògon, Porcià, Protassi i Romà.

Naturalment, per molts anys.

 Tal dia com avui però de 1859 a Londres Charles Robert Darwin va publicar el llibre “L’origen de les especies”. Va ser tota una revolució. Parla de la biologia evolutiva... de l'origen de les espècies. La majoria dels científics estan d’acord en que els humans som parents dels simis, els monos... Però no, nosaltres venim de Déu, més o menys, i ara veureu perquè ho dic.

Es veu que quan Déu Nostre Senyor va acabar de fer tot el món ens hi va posar a nosaltres, perquè el gaudíssim. Va fer una figureta de fang igual a Ell, que seria la primera persona de la nostra espècie i abans de posar-la al forn la va repassar, per no oblidar res. Llavors va veure que nosaltres, a diferència d’ell, hauríem de menjar. Va pensar que per fer-ho podríem aprofitat el forat de la boca, que a Ell només li servia per parlar... però llavors va pensar que si ens omplíem per menjar, de tant en tant també ens hauríem de buidar i va decidir que el cul era el millor lloc per fer la “buidada”.

S’ha de dir que Déu fa servir el cul només per a seure, vull dir que el seu és un cul sense ratlla ni forat (que no necessita perquè no menja, és clar).

Amb un dit va fer la ratlla del cul i amb un altre hi va fer el forat... Llavors, per no llençar-lo, amb el fang que va sobrar d’haver fet la ratlla del cul, que tenia enganxat al dit, en va fer una boleta i la va enganxar allà on Ell no hi té res, al mig de la cara. Va coure la figureta i així som... com Déu més o menys.

 I deu ser veritat, això, perquè quan el cul “parla”, el primer que se’n adona és el nas... que és fet del mateix material.

 D’aquests fets en podem deduir que Déu no té ni nas ni cul.