Diàleg

Avui és 21 de novembre i el santoral catòlic celebra:

-Sants: Epenet de Cartago, Ruf de Roma, Ruf de Tortosa, Gelasi i Romeu de Llívia.

Naturalment, per molts anys.

El 21 de novembre de l’any 2000 Ernest Lluch va ser assassinat.

 Polític socialista i exministre, era una persona que era familiar, no una víctima anònima destinada a omplir els noticiaris durant uns dies i ser oblidada després. La sensació general va commocionar i indignar. Per què aquells pistolers d’ETA varen venir a Barcelona a tirotejar un català que havia adoptat Euskadi com la seva segona pàtria? Ell fomentava el diàleg, només. I després: ¿com és que el govern espanyol de l’època no va intentar aturar aquesta bogeria a través del diàleg i la negociació?

 Dialogar vol dir asseure’s a parlar per d’acabar-se entenent... Com és que això pot no interessar? Per poder? Per diners? Per orgull?... Per orgull segur que no perquè un govern, essent com és el representant del poble, tot ho ha de fer per la raó. No?

 És clar que jo no hi entenc però... ara que hi penso, recordo una ministra espanyola d’esquerres que una vegada, diria que més enllà del 2000, parlant dels transports ferroviaris a Catalunya, va dir “antes partia que doblá” i va acabar la conversa.

 Tot i que era del mateix partit polític, aquella ministra, segur que no va conèixer a l’Ernest Lluch o no era de l’escola de diàleg com ell. Bé, que en el seu ministeri, més que representant del poble, sembla com si se sentis una mica mestressa... Ai, no ho sé pas.