17 de novembre

 Avui, un conte de la Dorothea.

 Avui és 17 de novembre i el santoral catòlic celebra:

-Santes: Victòria, Hilda, Ilda i Elisabet reina d’Hungria

-Sants: Gregori, Iscle, Alfeu, Anià, Hug, Joan, Llatzer, Namaci, Reverià i Zaqueu.

 Tal dia com avui de 1816 es va morir Dorothea Viehmann i l’endemà només la varen enterrar a ella.

 Quan s’enterra a algú també s’enterren moltes de les coses que aquest algú sabia i no va dir, però el cas de la Dorothea va ser diferent. Un dia es va trobar uns germans, els Grimm, que anaven recopilant contes i llegendes i ella, filla d’un hostaler, amb les orelles plenes del que carreters i camperols que eren hostes de la fonda familiar li deien, els hi va explicar tots els contes que havia sentit (molts i molt bonics).  Per això es pot dir que aquell dia, com que els seus contes segueixen ben vius, només la varen enterrar a ella (i a tants d’altres, és clar).

 Els germans Grimm no són autors o inventors de contes, només els van recollir de les veus de la gent del poble o de manuscrits de biblioteques... que no es pas poca feina.  

 Un dia, la Dorothea els hi va dir:  

Una vegada hi havia un rei que als seus jardins hi tenia un arbre de pomes d'or. El vigilava perquè resulta que cada dia que passava veia que en faltava una, de poma. Una nit, quan va descobrir que un ocell amb les plomes d’or era el lladre de la fruita, li va fer disparar una sageta que va fer-li caure una ploma d'or a terra. Llavors va voler capturar l'ocell, ja que una sola ploma valia més que tot el regne sencer...i... .

 Si teniu una estoneta, entreu a aquest enllaç, L’OCELLD’OR , i sabreu com acaba aquest conte de la Dorothea.