Franco, una bona fugida per la tangent.
Avui és 23 d’octubre i el santoral catòlic celebra:
-San Albert
Hurtado Cruchaga
-Sant Alucio de Campugliano
-Sant Benet
de Herbauge
-Santa Etelfleda de Rumsey
-Sant Gaetano Catanoso
-Sant Ignaci de Constantinopla
-Sant Jozef Bilczewski
-San Joan de Capistrano
-Sant Joan
de Siracusa
-Sant Pau
Tong Viet Buong
-Sant Romà
de Rouen
-Sant Severí Boecio
-Sant Severí de Colonia
-Sant Teodoreto de Antioquía
Naturalment, per molts anys.
El 23 d'octubre de 1940, a Hendaia, França, Francisco Franco i Adolf Hitler
es van entrevistar. Després del seu passeig militar per França, per a Hitler
era primordial assegurar-se el control de Gibraltar amb l'objectiu de derrotar
la Gran Bretanya en el transcurs de la Segona Guerra Mundial, i va veure Franco
un col·laborador necessari. A l’hora en punt en Hitler era a l’estació de tren
d’Hendaia, en Franco no, el tren espanyol va arribar tard (la culpa no va ser
de la catenària sinó de les vies). En Hitler va començar la conversa dient
"Jo sóc el propietari d'Europa i com que tinc a la meva disposició
dues-centes divisions només cal obeir". Franco, a canvi de l’entrada
d’Espanya a la II Guerra Mundial, amb un punt de neguit, no se’n va estar de
demanar que volia la titularitat del Marroc francès , entre altres terrenys
africans. Hitler va començar a baixar veles dient que tot depenia d’una
conversa que havia de tenir amb el general francès Petain. Franco va dir que ho
entenia... S’hi varen estar 7 hores parlant i al final Franco va tenir un gest
amb Hitler que s'apartava força dels convencionalismes típics d'aquell tipus de
reunions: va agafar amb les dues mans la mà que Hitler li estenia i somrient li
va dir: “Malgrat tot el que he dit, si arribés un dia que Alemanya de debò em
necessités em tindria incondicionalment al seu costat, i sense cap exigència”.
Diuen que en Hitler, davant d’aquell gest “amable”, va posar cara de
desconcert... i la cosa va quedar així.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada