La REPÚBICA BRITÀNICA, 1649-1660


 Avui és 7 de febrer i el santoral catòlic celebra:

-Sants:  Ricard, Gil, Joan, Llorenç, Lluc, Màxim, Parteni i Teodor d’Heraclea.

-Santes: Juliana de Florència.

Naturalment, per molts anys.

Amb tota la seva pompa i circumstància, la monarquia britànica és un dels principals símbols del Regne Unit al món. Aquesta història mil·lenària fa que resulti difícil imaginar aquell país sense monarquia i, tanmateix, el 7 de febrer de 1649 el Regne Unit va abolir la corona i durant 11 anys va ser una república.

El rei Carles I va voler fer-se més fort, a l'estil dels monarques absolutistes de França i Espanya, però no tenia prou diners. Va intentar apujar els impostos sense comptar amb el Parlament, cosa que va produir una crisi constitucional que, amb altres cisis que ja hi havia, va derivar en una guerra civil. Per guanyar aquesta guerra, el Parlament va haver de reclutar un exèrcit que es va tornar molt radical i revolucionari i, el 1649, com a resultat de la pressió d'aquesta força, el rei va ser decapitat, la monarquia abolida i es va constituir una nova forma de govern anomenada Mancomunitat d'Anglaterra. Essencialment era el que coneixeríem ara com una república.

A partir del 1653, després d'un cop d'Estat, Oliver Cromwell es va erigir com a "Lord Protector" de la nació. No feia servir corona, però va arribar a tenir més poder que el rei. Quan es va morir el 1658 i, al seu lloc, el seu fill Richard Cromwell va ser nomenat nou Lord Protector, no va aconseguir conservar el poder i poc temps després va tornar la monarquia.

Diverses vegades ha passat el mateix, a la història: el poble ha fet fora el rei, o dictador, i al cap de no massa temps de ser el poble el sobirà ha arribar un altre rei (com en Napoleó a França) o dictador (com ho semblen alguns europeus i sud-americans que després d’unes eleccions blinden el seu càrrec per poder-s’hi mantenir).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L’home elefant

Fanatisme cristià

Un “immortal”