Només volia matar el rei

Avui és 7 de desembre i el santoral catòlic celebra:

-Santes: Fara i Maria Josepa Rosselló.

-Sants:  Ambròs, Agató, Antenodó, Eutiquià, Martí, Sabé, Teodor, Urbà i Joan el silenciós.

 Naturalment, per molts anys.

 El 7 de desembre de 1492, a les escales de la plaça del Rei de Barcelona, hi va haver l’intent d’assassinat del rei Ferran II d’Aragó per part d’un pagès de remença de Dosrius, en Joan de Canyamars.

 Un pagès de remença era un pagès de la Catalunya medieval que estava lligat, juntament a la seva família, a un mas o a les terres del seu senyor, que no podia abandonar si no era mitjançant el pagament d'una remença o pagament, i sempre que el senyor ho acceptés (vaja, una mena d’esclavatge).

 El rei Ferran II d’Aragó, també dit Ferran el Catòlic, havia fet d'àrbitre en un conflicte entre els pagesos de remença i els senyors feudals. En el règim polític català era bàsic el pactisme, que limitava l’acció del rei en favor de les corts i les institucions... però aquell rei tenia una clara tendència a l’autoritarisme que va fer que els pagesos es sentissin traïts. Joan de Canyamars era un dels descontents i va prendre la decisió dràstica de matar el rei.

 Aquell dia, el rei sortia d’una audiència al Palau Reial Major. A la plaça l’esperava una multitud, entre els qui hi havia Joan de Canyamars, que  va aconseguir acostar-s’hi. Va treure una espasa de sota la capa i la hi va llançar al coll. Quan l’espasa volava, el rei va atendre algú que el va fer decantar i això va fer que l’arma no l’agafés de ple.

 Joan de Canyamars va ser cruelment torturat fins que va confessar que havia actuat sol i induït pel diable. El varen matar en un acte públic, esquarterat: cada extremitat lligada a una corda i cada corda a un cavall.

 Si Joan de Canyamars hagués aconseguit acabar amb la vida de Ferran el catòlic, la història de Catalunya seria una altra.