St Lluc, St. Marc, Sta. Creu....

 

 Avui és 4 de desembre i el santoral catòlic celebra:

-Santes: Bàrbara i Ada.

-Sants:  Annon, Apro, Bernard, Bertoarià, Fèlix, Heràcles, Joan, Matures, Meleci, Osmund, Sigiramnió i Sola.

 Naturalment, per molts anys.

 Només ens recordem de Santa Bàrbara fins que trona i avui... que és Santa Bàrbara. La seva història és la d’un parricidi.

Convertir-se al cristianisme va irritar tant al seu pare que va haver d’amagar-se en una cova, fugint d’ell. Un pastor la va descobrir i denunciar i com a càstig li va caure un llamp damunt seu i del ramat. Llavors el pare la va lliurar a l’emperador romà Marcià, perquè la fessin renunciar al cristianisme. La varen arrossegar nua per una muntanya durant molts dies però, cada nit, a la masmorra hi apareixia un raig de llum que la curava. Finalment, veient que no hi havia manera que la noia renunciés a la seva fe, l’emperador va decidir matar-la tallant-li el cap. Quan el pare ho va saber, va demanar si ell podia ser-ne el botxí. Se li va concedir i quan li va tallar el cap amb la espasa es va sentir un gran tro i un llamp li va caure al damunt matant-lo allà mateix.  

 Aquests goigs que li dediquen a Blanes recorden la tirania del pare i lliguen el relat del seu martiri amb la propietat que li és més reconeguda: protegir-nos dels llamps.   

 “No pogué sofrir lo cel / tant estranya demasía, / y en lo mateix punt envia / un llamp, que mata al cruel: / de qui vós vé ser advocada / contra’ls llamps y son furor: / donáunos vostre favor, / Bàrbara, verge sagrada”.

 Les moltes maneres que hi ha de conjurar remeis contra les tempestes moltes vegades, per no dir totes, freguen la superstició... Però és que dir allò de “St. Lluc, St. Marc, Sta. Creu, Sta. Bàrbara no ens deixeu” cada vegada que sentim un tro, ara ja no és superstició, és tradició i a molts encara ens surt sense pensar. Sí, ja sabem que no funciona, només ho diem per... per... només per si de cas!