2 de novembre

De morir-se també se n’ha de saber.

 Avui és 2 de novembre i el santoral catòlic celebra:

-Sants: Acindi, Agauno, Ambros, Carteri, Ernino, Jordi, Just, Malaquies, Marcià, Victorí

-Santes: Daría i Winefrida

...i especialment és el dia dels Sants Difunts.

 Naturalment, per molts anys.

 Hi ha un poble, a la comarca de la Conca del Berguedà, gairebé tocant a la de la Segarra, molt conegut per les aigües que hi arriben del Montseny. Una d’aquelles fonts està condemnada, en raja una aigua molt bona però d’ençà que hi va passar allò que us diré ningú la vol. En diuen la font del difunt. L’aigua arriba a un gran bassa que serveix de distribuïdor pels pagesos. Doncs resulta que a partir del dia que hi varen trobar a aquell home, l’aigua de la bassa fa ferum, tot i que quan el varen treure la varen buidar per netejar-la. La gent diu que és perquè el difunt encara hi és... i potser sí. Perquè es veu que de morir també se n’ha de saber.

 Aquesta és la història: Una vegada aquell difunt de la bassa, quan era un noi jove i ben viu, va agafar la via en pas per anar a visitar la promesa. A mig camí va tenir set i quan es va ajupir a beure aigua d’un rierol li va semblar veure reflectida a l’aigua la cara de la mort. Espantat, va tirar enrere i cridant anava dient que aquella no era la seva hora de morir, que no se l’endugués perquè era massa jove... La mort el va tranquil·litzar dient-li que era allà perquè estava esperant a algú altre i que no passes ànsia perquè quan el vingués a buscar ja faria molt de temps que l’hauria avisat. El noi se’n va anar i la vida li va passar tota tranquil·lament, fins que un dia, reflectida a l’aigua d’aquella bassa la va tornar a veure, a la mort. No es va sorprendre ni espantar. A qui esperes, avui? Li va dir... I quan la mort va contestar que el venia a buscar a ell, el vell es va indignar i cridant li anava dient que era una mentidera que no complia el que prometia, ja que mai l’havia avisat i que per això no se’l podia endur. La mort li va preguntar si no era veritat que des de feia temps en mirar-se al mirall trobava canvis... cada dia més cabells blancs, més arrugues... i quants dolors nous li havien anat apareixent que no es curaven mai. De quina altra manera et pensaves que t’avisaria? Va dir...... I estirant-lo pel braç se’l va endur.

La gent està convençuda que la ferum de la bassa és perquè el difunt no es va saber morir i encara hi és.