1o de novembre


 ...i es ma morir!!!

 Avui és 10 de novembre i el santoral catòlic celebra:

-Sant Baudolí d’Alessandria
-Sant Demetri d’Antioquia
-Sant Just de Canterbury
-Sant Lleó I el gran
-Sant Orestes de Tiana
-Sant Provo de Ràvena

-Sant Andreu Avel·lí

 Naturalment, per molts anys.

 Tal dia com avui però de 1608, a una església de Nàpols Sant Andreu Avel·lí quan es disposava a començar la missa es va fer el senyal de la Creu i es va morir... L’embòlia fulminant que devia patir mossèn Andreu segur que va ser l’únic motiu que a ningú se li va acudir per explicar aquella mort, tothom ho va atribuir al senyal de la Creu que s’acabava de fer. “Abans de caure al terra, segur que la seva ànima ja era al cel”, anava dient la gent.

 Fer el senyal de la Creu és un gest ple de significat per a molts cristians (abans ho era més), però el que molts no saben és a partir que quan es fa i que el que el va proposar de fer va ser un emperador romà. El primer símbol cristià no era pas la Creu sinó un peix.

 Al voltant de l’any 300 d.C., l’emperador romà Constantí I anant cap a una batalla va mirar el firmament i al damunt del sol hi va veure una creu envoltada d’una llegenda que, en llatí, deia: ‘In hoc signo vinces’ (amb aquest signe venceràs). Aquella mateixa nit va somniar que Jesucrist li deia que el senyal de la Creu el faria invencible... el va fer servir i, és clar, va vèncer.

 Al cap de poc, davant de tots els bisbes del concili de Nicea ho va explicar i és d’ençà de llavors que els cristians ens fem el senyal de la Creu i que la Creu és el nostre símbol.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L’home elefant

Fanatisme cristià

Un “immortal”